El preu públic és una percepció econòmica que poden establir els ajuntaments quan no concorrin les circumstàncies establertes per poder exigir una taxa: és a dir, quan no es tracti de fets que comportin la prestació d'un servei públic, la realització d'una activitat administrativa en règim de dret públic i de competència local que afecti de forma particular el subjecte passiu, i s'hi refereixi, quan es produeixin entre altres circumstàncies que no siguin de sol·licitud de recepció voluntària per als administrats o que sigui imposada per disposicions legals o reglamentàries, o quan els béns, serveis o activitats requerits siguin conseqüència d'actes privats de naturalesa social del sol·licitant, així com que no els presti o els dugui a terme el sector privat, estigui establerta o no la seva reserva a favor del sector públic conforme a la normativa vigent.
Qui
Els preus públics no són tributs, però sí ingressos de dret públic. Tenen en comú amb les taxes que s'estableixen i s'exigeixen per prestar serveis o realitzar activitats de competència local, amb la diferència que no presenten les característiques de coactivitat i imperativitat que si tenen les taxes.
Una altra diferència és el límit quantitatiu, ja que l'import dels preus públics ha de cobrir com a mínim el cost del servei prestat o de l'activitat realitzada.
Tanmateix, quan hi hagi raons socials, benèfiques, culturals o d'interès públic que així ho aconsellin, l'ajuntament pot fixar preus públics per sota del cost.
L'establiment i la modificació de preus públics s’ha de fer mitjançant la corresponent ordenança fiscal, concretament l'Ordenança Fiscal núm. 1.03 - Ordenança general reguladora dels preus públics.
Data actualització: gener de 2026
Propera actualització: en produir-se canvis
