Comissió Informativa – Març 2016

ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA REALITZADA PER LA COMISSIÓ INFORMATIVA DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT
EL DIA 21 DE MARÇ DE L’ANY 2016 - REUNIÓ NÚM. 03/2016 -

- Informació sobre el procés de liquidació de la concessió del servei públic d’abastament d’aigua i de definició del futur model de gestió.

Per part de la Sra. Candela es posa de manifest que el Sr. Carlos Garcia, Gerent d’Egarvia, hi és present en la mesura que està col·laborant el procés de liquidació de la concessió del servei públic d’abastament d’aigua, pel seu coneixement del funcionaments de les societats públiques.

Pren la paraula a continuació el Sr. Gaya, qui anuncia que compareix avui per informar sobre els treballs realitzats durant el darrer mes respecte a la liquidació de la concessió i la definició d’un nou model de gestió del servei d’abastament d’aigua. En aquests sentit, el Sr. Gaya assenyala que s’ha verificat, per part dels tècnics, el model de càlcul que cal aplicar a la liquidació, que s’ha de basar en el Conveni de 2001 i el llistat provisional de béns que es consideraven revertibles. Els béns afectes al servei, que es financen amb les tarifes, i segons Mina, es dividien en dues categories: els revertibles al final de la concessió, i els no revertibles. És a dir, el Conveni de 2001 i l’Addenda del 2012, amb efectes des del 2011, estableixen una classificació convencional entre els béns revertibles i els que no ho són, i ambdós tipus són amortitzats de manera diferent. L’Addenda actualitzava el pla d’amortització comptable dels béns revertibles, per tal que a l’acabament de la concessió, l’any 2016, el valor residual fos zero, que aquests béns reverteixin a la ciutat a cost zero.

A banda d’aquests, hi havia altres béns no revertibles, que seguien el seu propi ritme d’amortització, i que no es van ajustar per tal que el valor de reversió fos zero. Per tant, i en funció de la naturalesa dels béns, el valor residual en data 31 de desembre d’enguany serà positiu o bé zero. Ja en la reunió de la Comissió Informativa del mes de febrer, el propi Sr. Gaya recordava que el problema en relació als béns era de tractament comptable, i afegia que la llista històrica de béns revertibles i no revertibles era provisional, i que ja en el Conveni de 2001 es deia que aquesta llista s’havia d’acabar de tancar. El Sr. Gaya continua assenyalant que a finals de 2014 l’Ajuntament va encarregar un estudi a una consultora, entre d’altres motius per calcular el valor de liquidació dels béns no revertibles. Al llarg de l’any 2015, i a l’espera de les conclusions d’aquest informe, es va fer una estimació d’aquest valor, a partir de les informacions facilitades provisionalment per Mina. L’estudi esmentat es va lliurar a finals de 2015, i l’Ajuntament l’està acabant de valorar. Si l’Ajuntament decidís reclamar la reversió de tots els béns no revertibles, el valor estimat se situaria al voltant dels dos milions d’euros, tal vegada una mica per sota. Aquest valor és independent de la fórmula de gestió per la qual finalment s’opti. En el seu moment, l’Ajuntament plantejarà què vol que reverteixi i quin és el seu valor residual. L’estimació és que la reversió de tots els béns no revertibles sigui inferior als dos milions d’euros. Però cal tenir en compte que el llistat de béns, revertibles o no, no està tancada. Els béns revertibles s’han amortitzat de manera accelerada, mentre que els no revertibles s’han amortitzat d’acord amb el pla comptable. El model derivat de l’Addenda de 2012 preveia unes inversions durant els darrers anys de la concessió, classificades segons diferents grups de béns, i feia una hipòtesi sobre com repercutirien en la liquidació. Sobre aquestes previsions es feia una estimació de les càrregues financeres a aplicar. Les inversions, continua informant el Sr. Gaya, que s’han fet no s’ajusten a les previsions establertes en el Conveni de 2011, sinó que han anat variant. Les tarifes, en tot cas, han incorporat partides destinades a fer-hi front. Ara s’estan recalculant els models matemàtics per saber què s’ha aplicat realment a les tarifes, i quins són els béns no revertibles que l’Ajuntament vol recuperar. La liquidació real només es podrà fer quan es disposi dels números tancats corresponents a l’exercici de 2016, i per tant no se’n disposarà fins l’any vinent. Mentrestant, però, s’anirà definint elements com ara les polítiques tarifàries, les polítiques d’inversió i els sistemes de relació amb l’actual concessionària. El Sr. Gaya afegeix que hi ha determinades dades que s’han demanat a la concessionària i que aquesta no ha facilitat, sobre la base de què no reconeix la titularitat municipal del servei. Al respecte, el Sr. Gaya assenyala que es disposa d’un dictamen dels serveis jurídics, que no deixen lloc a dubte. Per altra banda, s’ha demanat un informe a l’Agència de Protecció de Dades, en relació al tractament de les dades que Mina argumenta que no correspon facilitar.

El Sr. Matilla es refereix a la xifra de dos milions d’euros que es correspon al valor dels béns no revertibles no amortitzats. L’Ajuntament, planteja el Sr. Matilla, podria considerar com a no necessaris alguns d’aquests béns, i per tant no hauria de fer una despesa de dos milions.

El Sr. Gaya puntualitza que fins l’any 2010 tots els béns, de la mateixa manera, s’amortitzaven en funció de les expectatives de vida útil dels mateixos, i en funció de l’any de la seva adquisició. L’any 2010, amb el nou pla general comptable, es va passar a què tots els béns revertibles han d’estar amortitzats en el moment de la liquidació de la concessió. Hi havia un llistat provisional, i es va decidir que aquells que són revertibles s’amortitzessin a cost zero. Respecte als no revertibles, si l’Ajuntament els volgués assumir en la seva totalitat, el seu cost estaria al voltant dels dos milions d’euros.

El Sr. Caballero assenyala que abans de l’inici de la concessió, l’any 1941, Mina argumenta que ja disposava d’un seguit de béns afectes al servei. El Sr. Caballero pregunta en relació a aquesta qüestió, i en quina situació jurídica van quedar aquests béns després de la concessió.

El Sr. Gaya assenyala, en relació a la interpretació del contracte de 1941, que l’Ajuntament va anunciar que en demanaria un informe jurídic. En aquest informe es contemplaran els drets a respectar, és a dir preexistents, per les dues parts. Els conceptes utilitzats de béns revertibles i no revertibles es refereixen al moment posterior a la concessió.

El Sr. Caballero pregunta si, per exemple, un pou és un bé revertible.

El Sr. Gaya respon que podria ser-ho. Qualsevol element afecte al servei pot ser revertible. Les inversions que s’hagin pagat a compte de les tarifes del servei, són revertibles. Qualsevol dret atorgat per tercers, en canvi, no té perquè ser-ho. El Sr. Gaya afegeix que l’1 de gener de 2017, l’Ajuntament té l’obligació de subministrar aigua a la ciutat, i ho farà en solitari. Cal, per tant, que l’Ajuntament en sigui conscient d’això. La necessitat de prestar el servei no s’ha extingit.

El Sr. González pregunta en relació a la modelització de la liquidació de la concessió, a la qual va fer referència el Sr. Gaya en l’anterior reunió de la Comissió Informativa.

El Sr. Gaya informa que la modelització de la liquidació està gairebé feta, pel que fa als elements materials i objectius. L’Addenda de 2012 diu clarament que la reversió dels béns revertibles ha de ser a cost zero. El valor residual no amortitzat dels béns que tradicionalment s’han considerat com no revertibles, d’acord amb l’auditoria de la consultora Heras, se situa en un cost al voltant dels dos milions d’euros.

El Sr. González considera que atès que manca analitzar els informes jurídics i tècnics, la reclamació de Mina, de seixanta milions d’euros, no es pot argumentar.

El Sr. Gaya assenyala que cada vegada l’Ajuntament disposa de més informació, tot i que no es dóna per satisfet amb el que s’ha lliurat fins ara. Fins ara, el Sr. Gaya ha treballat amb dades objectives, en relació al que contempla l’Addenda de 2012 i un informe que planteja unes conclusions respecte als béns no revertibles. Aquestes dades estan ben modelitzades. L’Ajuntament sap què li manca encara per analitzar. Una de les qüestions té a veure amb els drets a respectar del contracte de 1941. Una altra són els drets d’aigua, en quines condicions queden després de la concessió. El Sr. Gaya planteja que si algú té clar que el cost per a l’Ajuntament és un valor determinat, ho digui, i aquest ho estudiarà. L’Ajuntament sap que ha de seguir un procés propi, i no actuar de manera reactiva en funció del què es digui.

La Sra. Sirvent pregunta si els drets d’aigua estan reconeguts.

El Sr. Gaya respon que estan reconeguts per l’Agència Catalana de l’Aigua.

La Sra. Candela explica que el plec de clàusules del contracte per a l’elaboració de l’informe està gairebé enllestit. Es tracta d’un procediment negociat, no d’un concurs obert. La previsió és disposar de l’informe a partir del proper mes de maig.

El Sr. González assenyala que la xarxa de distribució d’aigua compta entre 500 i 600 quilòmetres de fibrociment. El Sr. González pregunta si aquest material conté amiant.

El Sr. Armengol assenyala que aquesta quantitat no és tan elevada. Pel que fa a la pregunta del Sr. González, el Sr. Armengol posa de manifest que Terrassa se situa en la mitjana de ciutats, entre un 20 i un 25% de la xarxa. Aquestes canonades es van substituint a mida que es van deteriorant.

La Sra. Candela s’ofereix a buscar més informació al respecte.

El Sr. González assenyala que voldria disposar de més informació sobre la qualitat de l’aigua de Terrassa. Mina fa informes periòdics al respecte. El Sr. González pregunta si Mina els fa arribar a l’Ajuntament. També pregunta si es podria fer quelcom més al respecte.

El Sr. Gaya posa de manifest que el reglament sanitari de les aigües de consum públic disposa uns protocols d’autocontrol, que estableixen les freqüències i els paràmetres de les anàlisis. Aquestes anàlisis s’han de traslladar a l’Ajuntament, i també a una web nacional del “Sistema d’informació nacional de aguas de consumo” (SINAC).

El Sr. González pregunta si hi ha hagut alguna incidència en quant als controls i, si és el cas, com s’actua.

El Sr. Armengol anuncia que facilitarà informació sobre la qüestió de les incidències, així com sobre el relatiu al fibrociment. Tot i així, el Sr. Armengol creu que les anàlisis es fan diàriament a la nostra ciutat.

El Sr. Gaya afegeix que amb el pas del temps els materials més antics es van canviant, i es van substituint per d’altres de nous.

El Sr. Matilla recorda que l’anterior reunió de la Comissió Informativa es va parlar d’un expedient d’establiment del servei, i es va dir que es portaria al mes d’abril. Això no ha estat així. El Sr. Matilla pregunta, aleshores, quin és el calendari al respecte. També es va parlar d’una campanya comunicativa en relació a tot procés de finalització de la concessió i a la gestió del servei. Sembla ser que hi ha una reunió convocada al respecte. Pel que fa a la subrogació dels treballadors de l’actual concessionària, s’ha demanat un informe jurídic, però no resol la qüestió.

La Sra. Sirvent afegeix que només és útil en una petita part, la que fa referència a la reversió contractual.

El Sr. Matilla es refereix a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, declarant nul·la la concessió de la gestió del servei d’aigua a la empresa público-privada Aigües de Barcelona, amb l’argument de que ha etat fruit de l’adjudicació per mitjà d’un concurs públic, i per tant s’ha obviat la publicitat i la concurrència.

El Sr. Armengol assenyala que aquesta sentència reforça la tesis de l’Ajuntament de Terrassa de què caldrà passar pel procediment de concurs públic.

Tot seguit la Sra. Candela es refereix a la designació d’una comissió d’estudi per analitzar els avantatges i inconvenients de les diferents alternatives de models o sistemes de gestió del servei d’abastament d’aigua. La Sra. Candela assenyala que s’està polint la proposta per la designació, en el Ple del mes d’abril, d’una comissió político-tècnica que analitzarà aquests avantatges i inconvenients, pel que fa als costos, les inversions necessàries, l’afectació a la plantilla actual, condicionants socials i ambientals, etc. Després de Setmana Santa es presentarà el dispositiu de participació a tots els Grups municipals. El calendari de treball previst de la comissió serà de tres mesos a partir de la seva constitució, i es proposa que es reuneixi amb una periodicitat quinzenal. Aquests treballs hauran d’anar en paral·lel i coordinats amb el procés de participació de la ciutadania, i hauran de proveir d’informació al conjunt del dispositiu de participació. Tot seguit la

Sra. Candela explica la proposta de composició d’aquesta comissió, amb representació de tots els Grups polítics i diferents tècnics municipals.

El Sr. Caballero es refereix tot seguit a l’establiment del servei, sobre el qual s’ha parlat en diverses ocasions. Es va acordar que el Ple aprovaria un expedient d’establiment del servei, declarant la titularitat municipal del mateix. El Sr. Caballero, però, planteja el dubte de si és jurídicament desitjable que el Ple municipal declari aquesta titularitat. Sembla ser que els serveis tècnics municipals estan preparant aquest expedient. El Sr. Caballero pregunta si es portarà al Ple del mes d’abril o al de maig, o si tal vegada no es pensa portar al Ple en la mesura que es considera que té un caràcter més administratiu que polític.

El Sr. Armengol pot garantir que no es presentarà al Ple de març. El Sr. Marc Cadevall, Director de serveis de medi ambient, tindrà oportunitat de donar més explicacions al respecte en el marc de la comissió esmentada per la Sra. Candela.

La Sra. Candela afegeix que s’està estudiant la possibilitat de ratificar la titularitat municipal del servei.

La Sra. Sirvent recorda que es va dir que es volia aprovar conjuntament el nou model de gestió i l’establiment del servei.

El Sr. Matilla pregunta si és jurídica o administrativament necessari un expedient d’establiment del servei per tal de poder seguir avançant en el procés de liquidació de la concessió i aprovació d’un nou model de gestió.

La Sra. Candela anuncia que s’informarà al respecte.

El Sr. Armengol es refereix tot seguit al calendari d’actuacions. Existeix el compromís polític de fer la consulta sobre el futur model de gestió. Aquesta consulta es podria fer coincidir amb l’eventual celebració d’unes eleccions generals el proper 26 de juny. Això permetria que la participació fos més elevada.

El Sr. Matilla posa de manifest que no només es tracta d’una qüestió quantitativa, tot i que és important, sinó que també ho és qualitativa, i la informació és un factor molt important.

La Sra. Sirvent es refereix a la sentència del TSJC sobre la nul·litat de la concessió a Aigües de Barcelona, tot recordant la relació que Mina Pública d’Aigües de Terrassa manté amb AGBAR. Tenint en compte l’actitud de Mina al llarg del present procés, i les relacions tenses que ha vingut mantenint amb l’Ajuntament, negant la titularitat municipal del servei, oposant-se al nomenament del Comissionat de l’Aigua, els problemes en quant a la transferència d’informació, la seva reclamació de seixanta milions d’euros, el Grup de la CUP recomana que l’Alcalde de la ciutat faci un pronunciament públic sobre el comportament de l’actual concessionària en relació a l’Ajuntament de Terrassa. Caldria una campanya comunicativa al respecte.

El Sr. Armengol considera que caldria separar l’estratègia jurídica de Mina i les informacions que transmet a través de la premsa, per una banda, i el treball diari dels tècnics municipals i de la pròpia Àrea de Territori i Sostenibilitat. Tot i això, el Sr. Armengol anuncia que traslladarà el suggeriment de la Sra. Sirvent al Sr. Alcalde i a la resta del govern municipals.

La Sra. Sirvent assenyala que l’1 de gener de 2017, l’Ajuntament haurà de prestar el servei d’abastament d’aigua, i ho haurà de fer amb mitjans propis, i també pagant el valor residual dels béns no revertibles.

El Sr. Armengol posa de manifest que el problema sorgiria si Mina no volgués seguir prestant el servei.

La Sra. Sirvent pregunta si hi ha alguna altra fórmula que la pròrroga.

El Sr. Gaya assenyala que cal tenir en compte una qüestió de calendari. El Sr. Gaya ha assistit a diverses situacions d’acabament de concessions. Alguns d’aquests processos han estat pacífics i d’altres no. En tot cas, no ha viscut cap cas en què un concessionari s’hagi negat a continuar prestant el servei, garantit a més l’exercici de l’autoritat municipal. És possible, però, que mesos abans l’Ajuntament hagi de decidir sobre la continuïtat del servei. La liquidació es farà en data 31 de desembre de 2106. Ara es disposa de la modelització de la liquidació pel que fa al contracte, però la liquidació real s’haurà de practicar a la primavera de l’any 2017, disposant de les xifres reals. Els comptes reals triguen mesos en poder-se tancar. Tot dependrà de la coincidència sobre les xifres de la liquidació. L’Ajuntament no té coneixement del valor que la concessionària dóna a la concessió. Només hi ha una notícia apareguda a la premsa, sense una base documentada. L’Ajuntament disposa dels seus números. Si n’apareixen d’altres, ja s’estudiaran. La part valorada dels béns, segons una valoració que no ha fet el Sr. Gaya, és de zero per als revertibles i d’uns dos milions d’euros pels no revertibles. Aquesta darrera quantitat, com ja s’ha explicat, deriven d’una manera diferent d’amortizar els béns no revertibles. Per altra banda, ningú ha dit que l’Ajuntament vulgui disposar de tots els béns no revertibles. L’exercici de calcular els deutes pendents, si n’hi ha, s’ha de fer igualment, amb independència del sistema de gestió. Els números han d’estar clars. Fins ara es pensava que l’Ajuntament havia de fer dues actuacions, i ara n’està fent tres. Per una banda, la liquidació de la concessió. Per altra, l’establiment d’un sistema de gestió. I, en tercer lloc, i com a afegitó, mostrar i demostrar que és el titular del servei, atès que aquesta titularitat no està reconeguda per tothom. Cadascun d’aquests tres àmbits té les seves pròpies dinàmiques.

L’Ajuntament segurament haurà de dir a la concessionària que continuï prestant el servei durant un temps determinat, sigui quina sigui la fórmula de gestió escollida.

La Sra. Sirvent pregunta si garantir el manteniment del servei és igual a la pròrroga de la concessió.

El Sr. Gaya respon que això ho diran els serveis tècnics municipals.

El Sr. Matilla assenyala que la pròrroga garanteix el manteniment del servei. És millor una pròrroga que precipitar-se en les decisions. No obstant, el procés tècnic, per part de l’Ajuntament, s’acabarà, i caldrà aleshores prendre decisions polítiques, com més àmplies i consensuades millor. El que està en joc és la sobirania municipal respecte a la gestió dels seus propis serveis.

El Sr Armengol es ratifica en què per tal de prendre la decisió final, entre tots i de forma conscient, cal que el procés sigui impecable, que ningú en pugui fer cap retret. En el seu moment, en efecte, es prendran decisions polítiques. El Sr. Armengol afegeix que el proper dia 6, en el marc de la comissió político-tècnica s’aportarà informació sobre aspectes com ara les opcions legals relatives a la subrogació dels treballadors de Mina.

El Sr. Caballero recorda que va presentar una pregunta per escrit sobre les opcions que s’adeqüen al marc legal per tal de subrogar als treballadors i treballadores de l’empresa concessionària d’un servei públic que finalitza la seva concessió i de que l’Ajuntament passa a exercir el servei mitjançant la gestió directa o a través d’una societat anònima municipal. El Sr. Caballero afegeix que al resposta li va venir de l’Àrea de Serveis Generals. Per la seva banda, l’Àrea de Territori no en té coneixement. El Sr. Caballero pregunta si les diferents àrees del govern es coordinen. També pregunta quin cost ha tingut l’informe encarregat sobre aquesta qüestió a l’advocat Miquel Mendes Pérez. El Sr. Caballero pregunta, així mateix, quina és la valoració política que en fa l’equip de govern d’aquest informe, si han estat diners llençats, atès que no respon als dubtes sobre l’status en què queden els treballadors de la concessió en relació a l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP), segons s’opti per la fórmula de la concessió, la gestió directa o a través de d’una societat anònima municipal. El Sr. Caballero pregunta també si el govern té una preferència per una fórmula determinada de gestió del servei d’abastament d’aigua. Finalment, el Sr. Caballero pregunta si el govern considera que la consulta ha de ser vinculant, i amb quin percentatge de vots per una fórmula o una altra acceptaria que ho fos.

El Sr. Armengol posa de manifest que l’Àrea de Territori tenia coneixement de l’informe de l’advocat M. Mendes. L’informe no es va encarregar explícitament sobre el cas de Mina, sinó sobre la concurrència de convenis col·lectius per eventual integració de treballadors a conseqüència del canvi de titularitat empresarial o unitat productiva autònoma. En relació al caràcter vinculant de la consulta, el Sr. Armengol anuncia que es donarà una resposta.

El Sr. Matilla puntualitza que en el marc de la Junta de Portaveus es va parlar de què l’informa es referiria al cas concret de Mina.

El Sr. Gaya assenyala que des de l’Àrea de Territori, el 19 de novembre de 2014, a iniciativa dels serveis tècnics i de l’Interventor municipal, es va fer un requeriment d’informació a Mina sobre les condicions laborals i contractuals dels seus treballadors. El desembre de 2014 es va donar informació als Grups municipals. Al juny de 2015 l’interventor tècnic va reclamar la informació que hi mancava. Al setembre de 2015 es va fer un nou requeriment d’informació, al qual Mina va respondre parcialment. El 9 d’octubre es va fer un altre requeriment. Mina va respondre el 16 d’octubre que no considerava pertinent facilitar aquesta informació. El Sr. Gaya afegeix que el criteri és buscar informació sobre els drets dels treballadors. Atès que no se’n disposa d’aquesta informació en la seva totalitat, no es pot donar una conclusió al respecte.

El Sr. Caballero assenyala que el problema ve derivat del manteniment de les condicions de l’EBEP i les que contempla l’Estatut dels Treballadors. Existeix al respecte un dubte raonable, que preocupa al comitè de personal de Mina.

El Sr. Rodríguez manifesta en primer lloc el reconeixement del Grup del PPC a la tasca realitzada per la Comissió Informativa. Aquest Grup està en contra del procés participatiu que s’està dissenyant. El procés participatiu més gran i transcendent van se les eleccions municipals de 2015. Tot i així, al Grup del PPC li preocupa, si finalment es fa la consulta coincidint amb unes eventuals eleccions el 26 de juny, després de què s’hagi anunciat la creació d’una comissió políticotècnica al mes d’abril, que aquesta tindrà molt poc temps per informar la ciutadania sobre els avantatges i inconvenients de les diferents opcions. El Sr. Rodríguez, en relació a les anteriors paraules del Sr. Armengol, pregunta com pot ser impecable el treball d’una comissió que només disposarà de tres mesos per a què la ciutadania estigui ben informada i pugui decidir amb ple coneixement. És un temps massa escàs.

El Sr. Armengol puntualitza que ha avançat la data del mes de juny, però també es podria fer la consulta al setembre. A partir del dia 6 d’abril, quan es reuneixi la comissió políticotècnica, la Sra. Itzíar González podrà donar respostes a aquestes qüestions.