Comissió Informativa – Juny 2016

ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA REALITZADA PER LA COMISSIÓ INFORMATIVA DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT
EL DIA 17 DE JUNY DE L’ANY 2016 - REUNIÓ NÚM. 06/2016 -

Epígraf 3) Aprovació de l’inici de l’expedient per a la reversió dels béns i la liquidació del contracte de concessió atorgat a Mina Pública d’Aigües de Terrassa SA i requeriment per la continuïtat de la prestació del servei durant un termini màxim de sis mesos.

El Sr. Cadevall explica el contingut del present expedient, que respon a la necessitat d’avançar-se a la finalització de la concessió. La concessió de servei públic atorgada per l’Ajuntament de Terrassa a Mina Pública d’Aigües de Terrassa SA és vigent fins el proper dia 9 de desembre de 2016. Amb motiu de la finalització del vigent contracte de concessió del servei públic, i atesa l’antiguitat del mateix, es va plantejar des de tot punt de vista necessari procedir a la tramitació d’un expedient en el que s’analitzessin els sistemes o models de gestió futurs, a l’efecte que l’Ajuntament, en l’exercici de la potestat organitzativa de que disposa, pugui establir el sistema de gestió del servei públic que regirà un cop finalitzada la vigent concessió. Amb aquesta finalitat, per acord de Ple de data 28 d’abril de 2016 s’ha incoat expedient per a l’estudi de totes les alternatives de gestió del servei públic d’abastament d’aigua a partir de la finalització de la concessió administrativa de prestació de servei públic prevista per al proper desembre de 2016 i s’ha creat la Comissió d’estudi, integrada per membres de la Corporació i per personal tècnic qualificat, per analitzar els condicionants, els avantatges i els inconvenients de les diferents alternatives de models o formes de gestió susceptible d’establir-se, i elaborar la memòria justificativa corresponent. Tot i els treballs realitzats fins a l’actualitat, i donada la gran complexitat tècnica i jurídica d’aquest procés de finalització i definició d’un futur servei, agreujada pel fet que l’actual concessionari s’ha negat reiteradament, i continua negant-se, a facilitar la informació necessària per preparar aquest procés, informació que no ha fluït amb l’agilitat i l’acompanyament necessaris, és previsible que en aquesta data l’Ajuntament no estigui en disposició d’administrar el servei directament, o bé no hagi estat a temps d’adjudicar a un operador la gestió del servei públic per la via de la gestió indirecta, i per tant, cal adoptar les mesures adients per tal de preveure la continuïtat per part de l’actual concessionari, a l’objecte de garantir-ne la continuïtat de la prestació d’aquest servei obligatori, essencial, i respecte el que està declarada la reserva en favor de les entitats locals, d’acord amb el que preveuen els articles 25.2.c) i 86.2 de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local. Pel que fa a la normativa de contractació pública, tant el Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic (DT 1ª); com la Llei 30/2007, de 30 d’octubre de 2007, de Contractes del Sector Públic (DT 1ª); com el Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques (DT 1ª), establien que els contractes adjudicats amb anterioritat a l’entrada en vigor de totes aquestes normes es regirien per la normativa vigent anterior. Aquest salt enrere cronològic de règim jurídic porta fins a la Llei 13/1995, de 18 de maig, de contractes de les Administracions Públiques, que no preveu cap règim transitori pels contractes ja adjudicats. El Reglament de Contractació de les Corporacions Locals (RCCL) aprovat per Decret de 9 de gener de 1953, en la seva Disposició Transitòria 1ª exposa que el mateix “s’aplicarà també als contractes ja perfeccionats i a les qüestions suscitades respecte dels mateixos, sense perjudici dels drets adquirits”. D’altra banda, també el Reglament de Serveis de les Corporacions Locals aprovat per Decret de 17 de juny de 1955 (RSCL) també estableix, en la seva DT 2ª, que “aquest Reglament s’aplicarà als serveis existents a l’actualitat per al règim successiu dels mateixos”. Vist, doncs, que a partir d’aquests reglaments, cap norma posterior que reguli els contractes públics ha disposat la seva aplicabilitat de forma retroactiva, es conclou que el règim jurídic que ha de regir el contracte de concessió de serveis públics atorgat l’any 1941 és el RCCL i el RSCL.

- Vigència contractual i continuïtat del servei.

Pel que fa a la possibilitat de determinar una pròrroga del contracte a la finalització del mateix, cal fer esment al fet que, en seu de contractació pública, la possibilitat de prorrogar els contractes ve matisada pel principi de lliure concurrència, doncs la pròrroga suposa una limitació al l’esmentat principi, bàsic en seu de contractació pública. En aquest sentit, aplicant analògicament la DT 2ª del Codi Civil, analogia que la doctrina permet, resultaria d’aplicació al contracte que ens ocupa l’article 158 de la Llei 13/1995, de 18 de maig, de Contractes de les Administracions Públiques, que disposa que “El contracte de gestió de serveis públics no podrà tenir caràcter perpetu o indefinit, fixant-se necessàriament la seva durada i la de les pròrrogues de les què pugui ésser objecte, sense que pugui excedir el termini total, incloses les pròrrogues, de setanta-cinc anys”. Aquest article va també en consonància amb allò disposat a l’article 23.2 de l’actual TRLCSP que limita la pròrroga del contracte a aqu estes dues condicions: que s’hagués previst al contracte, i que amb elles no es superi la durada màxima legal del contracte. Per tant, s’ha de concloure que no és possible la pròrroga del contracte actual. No obstant, l’article 59 del Reglament de les Corporacions Locals de 1953 esmentat preveu que els contractes que tinguin per objecte atendre necessitats permanents podran ser prorrogats en el seu terme final per la Corporació obligatòriament pel contractista, i que aquesta pròrroga s’estendrà fins que el nou contractista es faci càrrec del servei o la Corporació interessada comenci a prestar-lo per administració, sense que pugui excedir de sis mesos. Així mateix, de conformitat amb el que estableix l'article 235 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals (ROAS), és obligació del contractista prestar el servei amb la continuïtat i la regularitat que hagi acordat l'ens local contractant sense altres interrupcions que les que es produirien si la gestió es prestés de forma directa. En cas d'extinció normal del contracte, el contractista ha de prestar el servei fins que un altre es faci càrrec de la seva gestió. Tot i que el terme emprat pel RCCL és el de pròrroga i prenent en consideració la prohibició que un contracte finit perllongui la seva vigència d’acord amb la normativa, la jurisprudència i la doctrina ha denominat la figura prevista en l’article 59 del RCCL i el 235.a) del ROAS amb el terme de “pròrroga forçosa”, tot i que no es tracta d’una pròrroga de la vigència del contracte, sinó d’una obligació del contractista derivada de la potestat de l’administració, que li ordena a aquest, a seguir prestant el servei. Aquesta continuïtat forçosa té la seva raó de ser en l’interès públic inherent a la necessitat de seguir prestant el servei si l’Administració no està encara en disposició bé de tornar-lo a adjudicar, bé de prestar-lo ella mateixa, segons s’ha pronunciat el Tribunal Suprem, considerant que és aquesta una “situació excepcional”, en la què, finalitzada la vigència del contracte, l’Administració “imposa coactivament la permanència” del contractista. En aquest mateix sentit, el Tribunal Suprem ha considerat que la naturalesa jurídica d’aquesta obligació de perllongament en la prestació del servei té unes conseqüències equiparables a aquelles que es produeixen quan l’administració fa ús de les facultats que formen el contingut del “ius variandi” (de les prerrogatives d’interpretació i modificació del contracte de les Administracions Públiques) en seu de contractació administrativa, amb la ineludible contrapartida de la compensació econòmica a favor del contractista o concessionari d’un servei públic. En el mateix sentit també la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat, en el seu Informe 7/2005 ha posat de relleu que la pròrroga forçosa no és una pròrroga del contracte, sinó una prestació del servei transitòria pel concessionari. Aquesta pròrroga forçosa, per tant, ve habilitada “ex lege” i és obligada pel concessionari, essent, doncs, un acte administratiu imperatiu de l’administració titular del servei públic, que obre una nova relació en la que hi ha una ordre de l’administració concedent envers al contractista que es basa en la necessitat pública, l’interès públic, de donar continuïtat al servei. Per aquest mateix motiu, el seu contingut ja no serà aquell que fins el moment de la finalització de la concessió ha conformat la relació jurídica entre administració i concessionari, sinó que aquest contingut, nou, serà única i exclusivament el mínim imprescindible per a garantir aquesta continuïtat del servei.

- Procediment, contingut i durada de l’acord de perllongament.

El procediment que cal seguir per aprovar aquest acord de perllongament de la prestació del servei és el previst a l’article 211 del TRLCSP, per aplicació analògica del ius variandi de l’administració, que és el que preveu aquesta prerrogativa de l’administració, que requereix que l’acord s’adopti per l’òrgan de contractació i se li doni audiència al contractista. Alhora, seria també d’aplicació analògica l’article 114.3 del Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel que s’aprova el Text Refós de les Disposicions Legals Vigents en matèria de Règim Local, que exigeix informe previ preceptiu de la Secretaria i de la Intervenció Municipals. Pel que fa al contingut de l’acord, aquest ha de ser el mínim imprescindible per assegurar la continuïtat del servei públic d’abastament d’aigua, tenint en compte que es tracta d’un acte administratiu imperatiu, que, d’una banda, ha de respectar el principi de motivació i proporcionalitat de l’actuació administrativa i, d’una altra, que les prestacions imposades al concessionari, ara forçoses, han d’ésser raonades i no suposar-li cap perjudici patrimonial. El contingut de l’acte pel que s’ordeni al concessionari la prestació del servei haurà de contenir, per molt que sigui mínim, totes aquelles disposicions que regulin la nova relació econòmica amb el concessionari, que haurà de, en tot cas, assegurar-li un equilibri econòmic del contracte. Aquest contingut mínim, però, no treu a l’Administració la potestat que, d’altra banda, ha mantingut sempre en aplicació de l’article 248.b) del ROAS, relativa a la facultat d’aquesta d’inspecció del servei, de les obres, de les instal·lacions i dels locals, així com de tota la documentació relacionada amb l’objecte de la concessió, article en el què també s’admet la facultat administrativa de dictar les ordres necessàries per mantenir o restablir la prestació corresponent.

Fent ús d’aquesta facultat que ja ostenta l’Administració com a titular del servei, resulta absolutament convenient que l’acte administratiu contingui tot un seguit de normes relatives a l’exercici pràctic per part de l’Ajuntament de Terrassa d’aquesta facultat d’inspecció, que s’haurà d’entendre aplicable a tots els àmbits de la gestió del servei, comprenent-se inclosos el tècnic, l’econòmic i l’administratiu, prenent en consideració la situació del moment de retorn de la disposició de la gestió del servei a l’Administració, que facultarà a aquesta per a decidir la forma futura de gestió de la prestació del servei. En aquest sentit, les dificultats que fins ara han tingut els serveis tècnics municipals per portar a la pràctica aquesta facultat d’inspecció del servei, per raó de la falta d’especialització i expertesa d’aquests serveis tècnics en àmbits en que la gestió està delegada, de la dimensió dels propis serveis i els recursos disponibles no sempre proporcionals als objectius que s’ha d’assolir en temps i forma, de la complexitat del procés de finalització i definició d’un futur servei, per la seva dimensió i per la seva singularitat des de diferents punts de vista, i especialment del fet que l’actual concessionari s’ha negat reiteradament, i continua negant-se, a facilitar la informació necessària per preparar aquest procés, es justifica la necessitat de la contractació per part del concessionari del servei i amb càrrec a les despeses d’explotació del mateix, de les assistències tècniques, que sota la direcció dels serveis tècnics municipals, els donaran el suport i aportaran l’expertesa adient per portar a la pràctica la facultat d’inspecció aplicable a tots els àmbits de la gestió del servei. Igualment, el concessionari vindrà obligat a facilitar i informar al llarg del perllongament del servei, sobre totes aquelles dades i informació necessària en el suport adequat, per verificar la correcte prestació del mateix amb la garantia de la qualitat i el compliment de les condicions fixades. Pel que fa al termini de la durada d’aquesta situació de perllongament forçós de prestació del servei, cal concloure, en aplicació d’allò disposat a l’article 59.2 del RCCL, que haurà d’ésser, com s’ha dit, com a màxim, de sis mesos comptadors a partir de l’extinció del termini del contracte de concessió. Davant de la impossibilitat de pròrroga del contracte i la necessitat d’adopció per part de l’Ajuntament d’un acte administratiu que imposi al concessionari el perllongament en la prestació del servei, cal concretar la data de finalització del termini de la concessió, doncs a partir d’aquesta es podrà concretar també la data de finalització del perllongament forçós de la prestació del servei. A l’escriptura de 10 de desembre de 1941 es disposa, literalment, que la concessió “es fa per termini de setanta-cinc anys”. Per tant, i vist el que disposa la normativa anteriorment esmentada, es conclou que la concessió finalitza al final de dia 9 de desembre de 2016. Aplicant al cas que ens ocupa el termini màxim de durada del període de prestació forçosa del servei per part del concessionari (sis mesos), es conclou que aquest hauria de finalitzar, com a màxim, el dia 9 de juny de 2017, sense perjudici que a la finalització d’aquest període de prestació forçosa del servei per part del concessionari, s’obriria una nova liquidació d’aquest darrer termini màxim de sis mesos, que haurà d’examinar-se sota el principi de l’equilibri econòmic. Tot i això, s’ha constatat l’existència d’algun antecedent al llarg de la relació entre Ajuntament i Mina Pública d’Aigües de Terrassa SA on es fa constar com a data de finalització de la concessió la del 31 de desembre de 2016, principalment, a l’acord de Ple de 29 de novembre de 2001, en el què s’aprova el Conveni entre Ajuntament i concessionària per tal de determinar el fons de reversió de la concessionària i d’altres aspectes relacionats amb la finalització de la concessió. El fet, però, és que, independentment de que des d’un punt de vista comptable resultés més pràctic considerar la data de 31 de desembre de 2016 com a data de finalització de la concessió, el cert és que, analitzats els preceptes normatius aplicables al present negoci jurídic, s’ha de concloure que això suposaria un perllongament del termini completament contrari a dret. La concessió atorgada l’any 1941 és improrrogable, i per tant, s’ha de considerar com un error involuntari esmenable el fet que en els antecedents d’algun acord de l’Ajuntament hi figuri la data del 31 de desembre de 2016 com la data de fi de la concessió, esmena que ve continguda al present acord de Ple.

- Efectes de la finalització del contracte de concessió. Liquidació de la concessió.

Els efectes que produeix l’extinció, necessàriament matisats pel contingut de l’acte administratiu de necessitat de perllongament en la prestació del servei, es produiran al final del dia 9 de desembre de 2016 i són, en primer lloc, la reversió dels béns i elements afectats al servei que siguin necessaris per a la prestació d’aquell d’acord amb l’article 261.1 del ROAS, i, en segon lloc, la liquidació de les relacions econòmiques derivades de l’execució del contracte. Per tant, és oportú que el mateix acte administratiu que es dicti, tot iniciant el procediment contradictori per tal d’imposar al concessionari la continuïtat en la prestació del servei, s’acordi també l’inici de l’expedient per a la liquidació de la concessió, per tal que puguin ésser duts a terme, amb suficient antelació, tots els treballs que dita liquidació comporti. La reversió dels béns i la liquidació del contracte forçosament hauran de quedar matisats per l’acord d’obligació del perllongament del servei pel concessionari.

Pel que fa als béns revertibles, tot i que, el dia 9 de desembre de 2016 es produirà l’efecte principal de la finalització de la concessió, és a dir, la reversió, resta clar que, operativament, aquests hauran de seguir utilitzant-se per Mina Pública d’Aigües de Terrassa SA, que seguirà prestant, efectivament, el servei. Per tant, procedirà que aquests béns siguin posats a disposició de Mina Pública d’Aigües de Terrassa SA per part de l’Ajuntament amb efectes a l’inici del dia 10 de desembre de 2016. Pel que fa a la liquidació del contracte, és clar que la data final a tenir en compte a aquests efectes serà la del 9 de desembre de 2016. Tot i això, aquesta liquidació no podrà contenir allò relatiu a diferents relacions jurídiques que la concessionària haurà de seguir mantenint en tant que continuarà durant el perllongament de sis mesos prestant efectivament el servei públic d’abastament d’aigües. És a dir, que la liquidació de les relacions jurídiques que pervisquin més enllà de la finalització de la concessió, i fins la fi del període de perllongament forçós, haurà de diferir-se a la liquidació específica d’aquest termini de sis mesos, posposant el moment de liquidació d’aquestes relacions al moment en què finalitza el període de perllongament. Són, d’una banda, totes les relacions de l’àmbit laboral que Mina Pública d’Aigües de Terrassa tingui amb els treballadors destinats al servei d’abastament d’aigua objecte de la concessió, que durant el termini de sis mesos del perllongament del servei s’hauran de mantenir com actualment. I de l’altra totes aquelles relatives als contractes de prestacions de serveis amb tercers, que la concessionària haurà de prorrogar convenientment. Aquest fet motiva, alhora, que l’acord inicial de perllongament del servei públic d’abastament d’aigua sigui adoptat amb el termini suficient per tal que el concessionari pugui dur a terme totes les tasques de pròrroga dels corresponents contractes de serveis que té subscrits amb tercers abans que aquests finalitzin, per assegurar la seva continuïtat i l’obtenció del millor preu. Es tracta, per exemple, dels contractes de subministrament d’energia elèctrica i gas, de la seguretat de les instal·lacions, assegurances dels béns i les instal·lacions, entre altres. La pròrroga d’aquests contractes o la signatura amb nous proveïdors requerirà el previ vist-iplau de l’Ajuntament.

- Retribució i liquidació de l’acte de perllongament

En conseqüència per tot el que s’ha exposat s’ha procedit a determinar les condicions econòmiques, tècniques i jurídiques que seran d’aplicació durant el termini en que cal garantir el perllongament del servei públic. Entre les qüestions a considerar, a banda de les que ja han estat tractades, com la necessitat de prorrogar o negociar tots els contractes externs que finalitzen a desembre de 2016, la reversió del bens i la facultat d’inspecció del servei, de les obres, de les instal·lacions i dels locals, així com de tota la documentació relacionada amb l’objecte de la prestació, prevista a l’article 248.b) del ROAS, són especialment rellevants les que fan referència a la retribució del concessionari i les tarifes als usuaris. La retribució ha de permetre que el concessionari mantingui el seu equilibri econòmic cobrint totes les despeses que siguin imprescindibles per a l’explotació adequada del servei, i per garantir la qualitat del mateix com fins a l’actualitat i en tots els àmbits, com l’atenció als usuaris, el manteniment de les instal·lacions, el control de la qualitat de l’aigua, i el seguiment i control de l’explotació del servei per part de l’Ajuntament, aquest últim objecte de reforç tal i com s’ha justificat, entre altres. La retribució ha de cobrir també les inversions necessàries per a la reposició de les instal·lacions amb l’objectiu de garantir el seu bon estat d’ús i funcionament, les despeses financeres que poguessin ser necessàries en funció del Pla de tresoreria de la societat per al finançament de les inversions, i ha de satisfer el marge de benefici industrial del concessionari. Per assolir l’objectiu d’equilibri econòmic, com a retribució i d’acord amb l’article 251 del ROAS, el concessionari continuarà percebent les tarifes de l’aigua en base al sistema actual, fins a la data que finalitzi la prestació del servei. Això inclou les tarifes de subministrament d’aigua, les quotes de servei, i els ingressos no tarifaris afectes al servei com són les tarifes de connexió a la xarxa, de tràmits administratius, la resta de tarifes de caràcter no periòdic de competència local, i tots els altres ingressos no tarifaris afectes al servei, percepció que restarà subjecte a la liquidació de l’acte de perllongament de la prestació del servei. La liquidació incorporarà despeses, inversions i ingressos de qualsevol mena afectes al servei, que caldrà que el concessionari justifiqui degudament. En cas que en resulti un saldo positiu per diferència entre ingressos i despeses i inversions, el concessionari l’haurà de satisfer a l’Ajuntament en forma de cànon. En cas que resulti un saldo negatiu i quedi acreditat el trencament de l’equilibri econòmic, la liquidació donarà dret a l’oportuna compensació econòmica del dèficit produït al concessionari, per restablir-lo. Les tarifes de l’aigua esmentades mantindran els imports vigents a l’actualitat informats favorablement per acord de Ple de data 19 de desembre de 2013, i aprovats posteriorment per la Comissió de Preus de Catalunya. Igualment, el concessionari resta obligat a satisfer les liquidacions del cànon de l’aigua i altres impostos als organismes corresponents, i a complir la resta d’obligacions legals que li siguin d’aplicació, com fins ara ha vingut fent. Pel que fa a la previsió de consums en el període de perllongament de la prestació del servei, es fa una previsió d’increment, i una estimació per cada sector de consum, respecte als cabals facturats el 2015.

Pren la paraula tot seguit la Sra. Sirvent, per tal de plantejar una esmena a l’apartat 6 de l’Annex I. On diu: “El concessionari del servei haurà de contractar amb càrrec a les despeses d’explotació del mateix, les següents assistències tècniques que, sota la direcció dels serveis tècnics municipals....”, hauria de dir: “El concessionari del servei haurà de contractar amb càrrec a les despeses d’explotació del mateix, les assistències tècniques necessàries per exercir, de forma àmplia, sota la direcció dels serveis tècnics municipals....”. Per altra banda, en el penúltim paràgraf d’aquest mateix apartat 6, on es diu: “... en qualsevol suport afecte al servei....”, la Sra. Sirvent proposa treure l’expressió “afecte al servei”. Pel que fa a l’informe signat per l’Interventor tècnic, en la seva pàgina 2, segon paràgraf, la Sra. Sirvent proposa que on diu: “.... Mina té l’obligació de perllongar de la prestació del servei públic d’abastament d’aigua a Terrassa, i que ho ha de fer previ a l’adopció per part de l’Ajuntament...”, es tregui l’expressió “previ a l’adopció”. Finalment, i al sisè paràgraf d’aquesta mateixa pàgina, proposa que on diu: “... en aquest moment en què es planteja la prolongació de la prestació del servei en base a una nova relació jurídica....”, es digui “...en aquest moment en el que es planteja la prolongació de la prestació del servei els mecanismes per resoldre-la, en base a una nova relació jurídica...”.

Per part del Sr. Armengol s’anuncia l’acceptació de totes aquestes esmenes.

La Sra. Sirvent afegeix que lamenta que es produeixi aquesta pròrroga, que és fruit de la manca de cura en la fiscalització de la concessió. Per tant, hi ha una responsabilitat política. A l’informe es diu que “.... l’actual concessionari s’ha negat reiteradament, i continua negant-se, a facilitar la informació necessària per preparar aquest procés, informació que no ha fluït amb l’agilitat i l’acompanyament necessaris, és previsible que en aquesta data l’Ajuntament no estigui en disposició d’administrar el servei directament, o bé no hagi estat a temps d’adjudicar a un operador la gestió del servei públic per la via de la gestió indirecta, i per tant, cal adoptar les mesures adients per tal de preveure la continuïtat per part de l’actual concessionari, a l’objecte de garantir-ne la continuïtat de la prestació d’aquest servei obligatori, essencial...”. El Grup de la CUP no hi està d’acord. Mina no ha complert amb la seva obligació.

El Sr. Cadevall puntualitza que l’única informació que hi manca és la llista d’abonats, així com els impresos TC1 i TC2. La fluïdesa en el lliurament de la documentació ha millorat molt.

El Sr. González pregunta fins quan es pot allargar la pròrroga.

El Sr. Cadevall informa que és ineludible establir la continuïtat del servei durant el termini necessari, d’acord amb el que preveu el ROAS. Sis mesos s’ha considerat el termini adient.

El servei continuarà garantit. Si no n’hi ha prou amb aquest termini s’haurà d’assegurar la seva continuïtat.

El Sr. Matilla pregunta què canviarà la pròrroga en relació a la concessió actual, a més de les tasques d’inspecció.

El Sr. Cadevall destaca que bàsicament res. No fóra convenient intervenir o fiscalitzar de manera més directa o agressiva. Es fiscalitzaran algunes despeses que poden ser prescindibles, com ara la publicitat.

El Sr. Caballero manifesta que el Grup d’ERC-MES dóna suport a la mesura de la pròrroga.

Es procedeix tot seguit a la votació del present dictamen, el qual és aprovat amb el següent resultat:

Sr. Armengol ( 9 vots) ........................................... A FAVOR
Sr. Matilla ( 6 vots)............................................ A FAVOR
Sr. Caballero ( 4 vots) ........................................... A FAVOR
Sr. Nart ( 3 vots)........................................... A FAVOR
Sr. González ( 3 vots) ........................................... ABSTENCIÓ
Sra. Sirvent ( 1 vot ) ............................................ A FAVOR
Sr. Rodríguez ( 1 vot ) ............................................ A FAVOR

En conseqüència, la Comissió Informativa acorda elevar a la consideració de l’Excm.

Ajuntament en Ple l’adopció dels següents acords:

PRIMER.- Requerir a l’empresa MINA PÚBLICA D’AIGÜES DE TERRASSA SA, actual concessionari del servei públic amb contracte vigent que acaba a la finalització del dia 9 de desembre de 2016, que a partir del 10 de desembre de 2016 continuï prestant el servei públic d’abastament d’aigua de Terrassa pel termini màxim de 6 mesos.

SEGON.- Aprovar la retribució del concessionari durant el període de perllongament del servei del 10 de desembre de 2016 al 9 de juny de 2017, consistent en la percepció de les tarifes als usuaris i la resta d’ingressos no tarifaris que permetin cobrir les despeses que siguin imprescindibles per a l’explotació adequada del servei i garantir la qualitat de la prestació, les inversions necessàries per a la reposició de les instal·lacions amb l’objectiu de garantir el seu bon estat d’ús i funcionament, les despeses financeres que poguessin ser necessàries en funció del Pla de tresoreria de la societat per al finançament de les inversions, i el marge de benefici industrial del concessionari. La percepció de tots els ingressos afectes al servei restarà subjecte a la liquidació d’aquest acte de perllongament de la prestació del servei. Les tarifes als usuaris mantindran els imports vigents a l’actualitat informats favorablement per acord de Ple de data 19 de desembre de 2013, i aprovats posteriorment per la Comissió de Preus de Catalunya, fins a la data que finalitzi la prestació del servei, que inclou les tarifes de subministrament d’aigua i les quotes de servei, i les tarifes de connexió a la xarxa, tarifes de servei, de tràmits administratius, la resta de tarifes de caràcter no periòdic de competència local.

TERCER.- Iniciar expedient per a la reversió dels béns i la liquidació del contracte de concessió atorgat a Mina Pública d’Aigües de Terrassa SA el 10 de desembre de 1941.

QUART.- Aprovar l’Annex 1 amb les condicions tècniques, econòmiques i administratives reguladores del perllongament de la prestació del servei públic d’abastament d’aigua a Terrassa, i l’Annex 2 amb els indicadors d’explotació del servei, que s’acompanyen.

CINQUÉ.- Notificar el contingut d’aquest acord a Mina Pública d’Aigües de Terrassa SA i donar-li audiència, durant un termini de vint dies hàbils per tal que pugui presentar les al·legacions que consideri convenients, d’acord amb allò que sigui d’aplicació de l’article 211 del Text Refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre i de l’article 84 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions públiques i del procediment administratiu comú.